Hola, sóc en Jordi i faig la meva petita contribució al blog de la Paula... Us explico molt per sobre la meva experiència del dies que he passat per aquí:
Malgrat arribar força hores més tard del previst a Quito (pel mal temps), i no disposar de la meva maleta durant tres o quatre dies (per gentilesa d'Ibèria), la veritat és que la ciutat m'ha encantat. Està molt a prop del cel, a uns 2.800 metres, enmig de pics molt elevats. La Paula em va ensenyar el casc antic colonial i alguns restaurants que ella coneix... També em va ensenyar algun barri 'de moda' com Guápalo, on vam tenir l'oportunitat de veure com els equatorians celebren Tots Sants: muntant una festa amb tota la família al voltant de les tombes.
Després d'uns dies per la capital, vam fer via cap a Puyo, on viu la Paula. És un poble bastant destartalat, just on comença la selva, però que a mí m'ha agradat molt: el trobo ben autèntic... Allà vaig poder veure en què consisteix el projecte Sasiku i els companys amb qui treballa cada dia... Vaig veure la Unión Base, un petit complex on, com ja sabeu, ja s'han construït uns quaranta llits (Ho han aconseguit, Laia!) per acollir estudiants universitaris indígenes. Sense luxes excessius, però molt ben pensat: a mi em va
recordar a Chiapas. La idea és que aquestes instal·lacions s'utilitzen per formar indígenes, que en un futur seran líders de les seves comunitats. Ja sabeu que també treballen formant mestres perquè puguin ensenyar als nens i nenes en la seva llengua .També vaig viure a la 'suite' de la Paula (a la foto les tortugues que vigilen l'entrada) i seguir les eleccions dels EUA per la CNN (Yes we can't).
A la Paula li vaig portar el 'Descobrir Catalunya' dedicat al Gironès, de part del seu pare... Ja us podeu imaginar la il·lusió que li va fer (això de perdre's les Fires...).
(L'apunt 'freakie': jo amb la camiseta del Barcelona de Guayaquil, l'equip de futbol més popular del país que té el mateix nom i escut que el Barça).
Aquí la Paula està ballant el 'chiqui-chiqui' al Tungurahua (per quin cau us vau fotre, Laia!) . Això està al costat de Baños, que és un lloc molt turístic per fer excursions per un entorn natural molt potent. Aquí hem fet una mica el gringo, com veieu a les imatges...
Postal final: avui, tornant cap a Quito, hem pogut veure el volcà Cotopaxi (5.897 m), que rarament es pot contemplar. La Paula ha fotut un bot a l'autocar que quasi descarrilem... En fi, fins aquí la meva llarga, desordenada i poc representativa crònica de l'escapada. Un consell: veniu cap aquí, que aquest país petit val molt la pena!
Aquesta setmana he estat a Quito treballant a l'oficina de l'ACCD. S'hi està molt a gust i està bé tornar a tenir a la Susanna de jefa (no és per fer-me la piolota, jeje...). També vaig fer una visita llampec a Cuenca, per temes de feina (no us penséssiu) però vaig tenir temps per passejar per la ciutat, que és magnífica arquitectònicament i s'hi respira molt bon rollo. A mi em recorda a Girona!
e parentiu!)
e parentiu!)
