Els nostres alumnes mimats...

Els alumnes de la llicenciatura en Gestió Pública són els meus(nostres) mimats, el motiu??? són nois i noies joves, il.lusionats/des, ambiciosos/es i amb somnis molt legítims: volen dedicar-se a treballar per la col.lectivitat, més concretament per la seva nacionalitat, això ho tenen molt clar!

Les classes de Gestió Pública i Lideratge es fan molt a la vora de Puyo on hi ha l'oficina del Projecte Sasiku, així que ens venen a veure sovint o ens hi arribem nosaltres a respirar una mica de tranquil.litat i aire puríssim, de tant en tant alguna intentona de jugar a volei...
En fi, que tinc mil fotos d'aquests nois i noies i les volia compartir amb vosaltres perquè trobo que transmeten molt bon rollo!












Laia, t'has quedat amb els llits???

Platgeta a Esmeraldas

Tothom lloa d'Equador ser un país petit i megadivers, segur que ho heu sentit a dir moltes vegades... jo fa pocs dies vaig poder comprovar que en menys de 10 hores de cotxe es pot creuar el país! Vam sortir de bon matí de l'orient i poc després contemplàvem una posta de sol increïble a una platja solitària de l'oceà pacífic...

Esmeraldas és la província nord-occidental de l'Equador, fa frontera amb Colòmbia i sobretot es caracteritza perquè el 80% de la població és de descendència Africana. Malauradament la zona també és coneguda per la seva inseguretat, per ser camí obligat de narcos... la llei seca impera tots els diumenges de l'any i tot plegat està força brut i deixat.

Però no ens oblidem que jo vaig anar a Esmeraldas a treballar, eh... això sí, em vaig banyar per primera vegada a l'oceà pacífic (l'aigua sorprenentement calenta) i em vaig posar les botes de marisc, gelats, coco... mmm! si no em trobeu, busqueu-me a Súa, val???

No podia faltar una foto meva engulint i parlant alhora, oi?? un clàssic, perquè veieu que l'últim que es perd és el sentit de l'humor :-)

Ara sí que ja us parlaré de feina... A part de la població afroecuatoriana i dels mestizos, tots ells aglutinats dins el "sistema hispano", a Esmeraldas també hi viuen les poblacions minoritzades dels Chachis i els Éperas.

Una vegada més el mitjà de trasport per accedir a les comunitats fou la canoa. El viatge de 3 hores espectacular, selvàtic però amb aires marins... una combinació difícil d'explicar...La gent una passada, em recordaven molt als cubans, sobretot per la forma de parlar i vestir, completament desacomplexats i simpàtics, tirant la canya a cada minut i sense perdre el somriure... m'ho vaig passar molt bé i em sembla que a les fotos es nota, oi?

La comunitat Chachi de Santa María acull el projecte Sasiku. Vam estar parlant amb els tutors i estudiants, resolent temes i sobretot animant-los a continuar, ja que l'esforç que han de fer per mantenir la seva identitat és admirable, la seva constància per estudiar... en serio que es mereixen totes les hores de cotxe del món!

L'equip del SASIKU

Us vull presentar els meus companys/es de feina del Projecte Sasiku. Com us podeu imaginar, hem fet molta pinya, riem moltíssim i sembla que faci mil anys que ens coneixem... ah, i de tant en tant també treballem, moooooolt!





Aquest és en Santiago. Compartim despatx perquè entre tots dos portem la coordinació del projecte. És un tio molt carismàtic, amb un palique impressionant (sí, sí, parla més que jo... a vegades ens trepitgem quan parlem per aprofitar més el temps). És shuar i parla shuar. Jo sóc catalana i parlo català... així anem!




La Clarita és la comptable. Imagineu-vos, porta els números i és ben estricta però tothom li diu pel diminutiu... això és perquè es fa estimar molt (aquesta és la meva interpretació!). M'ha ajudat molt a integrar-me a la feina i som còmplices per manipular als altres dos, sutilesa femenina...






I en Vicente és l'altre "jivarito" de l'equip. Té un bon sentit de l'humor i fem força conyes... m'ha explicat moltes coses interessants sobre la realitat dels pobles indígenes de l'amazonia.




No tinc fotos d'altres companys, com ara en José, la Margarita... potser més endevant tindré ocasió de parlar-vos d'ells...
En qualsevol cas, penso que no llegiran aquestes línies i si ho fan no entendran massa de què va... però aprofito per dir-los GRÀCIES!!!

Estem de sort!!

Viatjar tantes hores en cotxe amunt i avall té les seves recompenses... com aquest dia que vam ser afortunats de veure el ja famós Tungurahua, per fi!!!

L'entrada a l'Amazonia...

Per fi m'he decidit a penjar les fotos de la meva entrada selva endins... uf, d'això famés d'un mes i ha plogut molt des d'aleshores (no és un dir...) així que no m'enrollaré gaire, les fotos ja parlen per si mateixes!!
Com podeu comprovar, l'avioneta era petita, fràgil... no havia exagerat gens, eh!! però viatjar amb el Manari i la Susanna, que estan acostumats a aquests trotes, em va tranquil.litzar força...












També us penjo algunes fotos de les dones de la comunitat, elles són les artistes que fan artesanies, masteguen la "xixa de fiesta", em van cuidar molt i em vaig sentir súper bé!!
El dia que vaig estar a ca'ls Sàpara, a part d'inflar-me de xixa també vaig menjar mono però millor us estalvio la foto, jeje...












Ah, i la Canoa que no falti!! els Sàparas estan assentats al voltant del riu, així que per desplaçar-me de comunitat a comunitat vam fer una passejada ben bonica. La veritat, més distret i relaxat que no pas en avioneta...