Per feina???

Vosaltres penseu que amb una serra manual, unes tenalles, una "lija" i un martell (i la fusta necessaria) es poden arribar a construir 40 llits en 10 dies???? A l'Equador sembla que sí.

No sé com la Paula s'ho pot manegar per coordinar a dos fusters, completament implicats en la tasca, pero completament aliens a la coordinació, per mi aixo és una deseperació.

Fa un parell de dies vaig acompanyar a la Paula a la supervisió de la construcció d'aquests llits, que han de servir per els alumnes indígenes que inicien un curs en dues setmanes, a part d'aixo s'hi va trobar amb unes quantes cosetes més: un menjador sense bancs apuntalat sobre pilars (uns pals molt llargs) a punt d'ensorrar-se, unes habitacions totalment ocupades per ratpenats (i els seus cagallons corresponents), una sisterna que perd, unes aules sense llum... tot plegat molt negre. Jo en aquesta situació intentaria aplicar-hi un pla d'emergencia, per mi es tractaria d'una situació crítica; tots coneixeu la Paula i ella amb el seu optimisme i confianca va sortir d'alla amb una llista important de temes a resoldre pero amb el convenciment que el dia 04 els seus alumnes de les comunitats tindran les "comoditats" necessaries per residir com alumnes interns al seu campament. La Paula...

Barrio obrero

Ja fa uns dies que em vaig instal.lar a ca la Paula, al barrio obrero en Puyo city, la porta de la selva.

En aquesta ocasió us vull presentar el seu veïnat, i potser donar-vos una opinió general de Puyo, d'una persona que hi està completament de passada.

Primer dir, que no estic gaire o potser gens d'acord amb la foto de l'inici. Puyo no és un poble gaire bonic... estic mirant de no ser tant punki com la Paula em diu que sóc. En general és: brut, desordenat (sobretat en el tema arquitectònic), fet i deixat estar; però no sembla que a ells els molesti gaire tot això, al contrari se'ls veu ben còmodes. El cas és que la gent no concorda amb tot això, solen ser alegres i agradables. La Paula hi està completament integrada.












El que he tingut més temps d'observar és el seu veïnat. Aquí hi van algunes mostres de la varietat dels voltants del seu piset equato-italià. Viu sobre una pizzeria italiana... com s'ho monta la tia!

Els diumenges a Quito

M'encanten els diumenges a Quito, ja n'he viscut uns quants: el dia de la celebració de la independència (a l'agost), el dia de les eleccions (28 setembre)... però sempre és un dia ben especial, sobretot al centre històric de la ciutat. M'agrada perquè la gent sap apropiar-se dels espais públics i gaudir-ne, compren menjar als venedors ambulants, fan volar estels als parcs, cerquen concerts i d'altres epectacles improvitzats a les places... em passen les hores volant i no puc parar de badar!
Aquest diumenge, amb la Laia, ens vam fer un fart de fer fotos, fins que es va posar a ploure... per variar! El millor de Quito: els diumenges sense trànsit; el pitjor de Quito: El Clima!
Ja ho sabeu, si heu d'arribar a visitar aquest país, combineu-ho per aterrissar en diumenge, que us vindré a buscar encantada i podrem passejar tranquilament per la ciutat: us espero!!

Jerseis peruans d'Equador

A dos hores de Quito hi ha Otavalo, un poblet que es veu que és molt, però molt famòs. Allà hi viuen els artesants adinerats que cada dissabte ocupen la plaça principal del poble més les seves ramificacions amb paradetes d'artesanies indígenes. Fins i tot diuen que és un mercat reconegut a nivell mundial, i de fet ja ho vam entendre, d'aquí és d'on surten totes les robes, jerseis, bolsos... que venen a totes les paredetes de firarires; sí, allò que nosaltre sempre n'hem dit "els peruanos". El Otalavaleños tenen molt ben entès el funcionament de la globalització.

Un cop fetes unes voltes pel mercat (ens vam entretenir més amb la zona de menjar que amb les artesanies) vam decidir aprofitar el dia per visitar els voltants: Cotacachi i Cuicocha.

Cotacachi és un poblet vigilat per un del 7 enormes volcans de l'Ecuador, endevineu el nom.... sí, Cotacachi! Aquest és un d'aquests de neus perpètues i de difícil visualització, sempre hi ha núvols allà dalt. El poble en sí no dona per molt (en general la construcció no és molt .... maca), així que vam anar a veure la Laguna Cuicocha, que està en un cràter d'un altre volcà.

En definitiva, hem arribat a la conclusió, de moment, que en aquesta zona no estan molt preparats pel turisme, i el clima no hi ajuda, a Cuicocha ens vam literalment glaçar! Això de paredetes equatorianes-peruanes en trobes a tot arreu, i a vegades ho agraeixes.

Us deixem aquí unes quantes fotos del dia... en properes edicions... més. Amb redaccions de la Paula que en sap el triple, segur que les seves seran reflexions més intenses, jo us informo clar i ras.