A dos hores de Quito hi ha Otavalo, un poblet que es veu que és molt, però molt famòs. Allà hi viuen els artesants adinerats que cada dissabte ocupen la plaça principal del poble més les seves ramificacions amb paradetes d'artesanies indígenes. Fins i tot diuen que és un mercat reconegut a nivell mundial, i de fet ja ho vam entendre, d'aquí és d'on surten totes les robes, jerseis, bolsos... que venen a totes les paredetes de firarires; sí, allò que nosaltre sempre n'hem dit "els peruanos". El Otalavaleños tenen molt ben entès el funcionament de la globalització.Un cop fetes unes voltes pel mercat (ens vam entretenir més amb la zona de menjar que amb les artesanies) vam decidir aprofitar el dia per visitar els voltants: Cotacachi i Cuicocha.
Cotacachi és un poblet vigilat per un del 7 enormes volcans de l'Ecuador, endevineu el nom.... sí, Cotacachi! Aquest és un d'aquests de neus perpètues i de difícil visualització, sempre hi ha núvols allà dalt. El poble en sí no dona per molt (en general la construcció no és molt .... maca), així que vam anar a veure la Laguna Cuicocha, que està en un cràter d'un altre volcà.
En definitiva, hem arribat a la conclusió, de moment, que en aquesta zona no estan molt preparats pel turisme, i el clima no hi ajuda, a Cuicocha ens vam literalment glaçar! Això de paredetes equatorianes-peruanes en trobes a tot arreu, i a vegades ho agraeixes.
Us deixem aquí unes quantes fotos del dia... en properes edicions... més. Amb redaccions de la Paula que en sap el triple, segur que les seves seran reflexions més intenses, jo us informo clar i ras.
