Divendres va arribar la Laia a Quito. En el seu moment, quan li vaig dir que seria aquí durant sis mesos, ja em va assegurar que vindria... dit i fet!Va arribar una mica girada (laia: una mica bastant!), el jet lag és tremendo i més quan arribes de cop i volta a quasi 3.000 d'alçada!! Però amb una bona migdiada i força aigua a l'estòmac (laia: i un bistec, i un o dos ibuprofens, i un sanduche rebossant de... de tot, i ... unes quantes cosetes més... tot ajuda) ja va quedar fresca com una rosa... així que iniciem el nostre diari de viatge compartit (laia: no penso compartir el diari d'aquest viatge durant sis mesos, si més no, no com a co-autora. O sigui que en un parell de setmanes, la Paula tindrà el seu propi, personal i intransferible blog!!!!!) buuueeenooo, per uns dies sí, que em fa molt feliç que siguis aquí!!
1 comentari:
molt bona idea això del blog!
ja tens una seguidora més!
espero que quan marxi la laia segueixis explicant-nos tot el que passa per terres equatorianes!
molts petons a totes dues.
Publica un comentari a l'entrada