Avui hem anat d'excursió a la Garganta del Infierno(traducció de la paraula Kichwa "Tungurahua"). Ho hem fet prou dignament (laia: en alguns moment la dignitat brillava per la seva absència!, però deixem-ho en què no l'hem perdut)... fins a 3. 500 metres aprox (ueeeee!) La pujada ha estat molt dura: fallava la respiració i a mi el cor m'anava a mil... el camí era com un túnel fosc ple de fang i unes quantes merdes de cavall.(laia: a mi el camí de pujada m'ha agradat molt, encara que la Paula el qualifiqui de tunel fangòs. Semblava una mica com un bosc encantat, a vegades amb llum, a vegades sense. Molt xulo! Al guia però no sé si li ha semblat tant xulo: cuanto tiempo llevamos, Polo? Cuanto queda, pues? Estamos ya a la mitad, Polo? Y cuanto desnivel hemos superado ya? Crees que vamos a llegar, Polo? Hay muchos que llegan?.... i ell: mirad chicas qué c0librí tan lindo!!!!!)
Quan hem arribat al mirador hem muntat una súper estructura i hem preparat sanduches per un tubo, plàtans (laia: oritos, Paula!!! que ens ho ha repetit 4 vegades. "Mira el colibrí!"), galetes... el cas és que hem engolit com si ja haguéssim acabat l'expedició, i només portàvem 2 hores i mitja... està clar que ho voliem fer durar!!
De baixada ja ha sigut una altra cosa, ha sortit el solet i nosaltres ens hem reanimat tant que en Polo (guia) flipava de les ganes que teniem d'arribar a baix (laia: saben chicas lindas, que el colibrí és la única ave que regresa? sí, sí, que es capaz de retroceder....)
En resum: vistes magnífiques i una d'esport que a ningú li fa mal... A part d'aprendre coses sobre l'inestimable colibrí (laia: y saben otro dato interesante? el colibrí aletea 100 veces por segundo; no creen que es mucho chicas? Venga arriba, arriba!), dir-vos que fa un parell d'anys el Tungurahua encara va ser prou actiu per deixar aquest rastre a la muntanya. Ens acomiadem amb aquesta foto tan espectacular i ens n'anem a sopar un bistec que te cagas perquè ens ho mereixem, hombre!
5 comentaris:
Jo que no domino gens el Kichawa, sé que la paraula Tungurahua no vol dir Garganta del diablo, sinó garganta del infierno. Així que el pròxim cop que us inventeu una excursió documenteu-vos millor. Ja sé que des de la tumbona s'hi està molt bé i heu de fer veure que aprofiteu el temps, però noies!!! Se us ha vist el colibrí!
titi
Deu ni do, quina moral !! El paisatge ja s'ho val Les excursions que hem fet aquesta setmana per els Pirineus amb la Lluïsa s'han quedat petites al costat dels vostres desnivells.
Molt bé les fotos, però hi trobo a faltar la del Colibrí. Paula, seguiràs aquest ritme quan estiguis sola ?
Petons a les dues.
Manel
anonim...... potser que et fixis més en el que llegueixes, per allò de la comprensió escrita.... I d'altra banda lo de la tumbona...es per tu oi?
Aquest últim anònim:
Qui ets?
Podries dir-nos el teu nom, no?
I perquè quedi clar, nosaltres la tumbona l'hem explotat bastant, però també hem fet els nostres intens d'activitat física.
Paulina, veig que hi ha ambient en aquest blog.
Estan molt bé les fotos i vosaltres. A veure si a mi també em tractes tant bé...
Guillem
Publica un comentari a l'entrada